Anàlisi de la tornada a la calma d'una sessió de conceptes tàctics

BOLA DE FUEGO: Cada equipo se coloca en circulo, con un balón cada grupo. El juego consiste en que a la señal los componentes del equipo han de pasarse la pelota lo más rápido posible hasta completar una vuelta. Deberán hacerlo sin que caiga al suelo, si esto sucede se empezara a contar la vuelta de nuevo. Destacar que en ningún momento cayó ningún balón. Y también que tanto en nuestra opinión como en la del marstro supervisor en esta actividad fue en la que la maestra estubo más cercana y suelta en la guia de la actividad debido, como hemos dicho en el calentamiento, que poco a poco te pones en situación y pasan los nervios.

Los TIEMPOS de esta actividad fueron 30” de explicación y 4’ o 5’ de pàctica, ya que era muy sencillo.

El MATERIAL como henos dicho, tan solo 2 balones.

En esta actividad todos los FEED-BACKS fueron positivos y de animo a los alumnos, ya que como tenían mayor dominio del que esperábamos incentivamos la velocidad de la actividad, lo que resulto perfectamente. Estos fueron concretando unos 5-6 “Vinga una miqueta més rapid” 5 “Molt bé” (Referido a algunos alumnos que tienen mas problemas en el control del balón y consiguieron no cometer ningún fallo).

Anàlisi de la part principal d'una sessió de conceptes tàctics

EL SEÑOR DE LOS ANILLOS: La parte principal decidimos ocuparla en su total al desarrollo de este juego, ya que al tener muchos aspectos tácticos podíamos desarrollar todo lo que queríamos trabajar sin las complicaciones y el tiempo que se pierde en el cambio y explicación de cada tarea. Por una parte se desarrollan conceptos tácticos de ataque, ya que un grupo es el encargado de intentar que el jugador que posee el anillo pase la línea de fondo del otro equipo. Ambos equipos al desarrollar el rol de ataque en un primer momento otorgaron el anillo al niño más rápido, pero enseguida se dieron quanta de que no era la única estrategia, podían darlo al más lento para despistar, o hacer una piña para burlar al oponente. A pesar de todo podríamos destacar que en casi todas las situaciones de ataque el niño que llevaba el anillo se retrasaba y era de los últimos en cruzar. En cuanto al rol de defensa, destacaríamos que nos sorprendió la habilidad de algunos alumnos al disponer las situaciones de defensa. En un principio creíamos que les resultaría muy difícil introducirles esa parte ya que el grupo era de 2º de primaria, pero, como luego nos remarco el maestro, os niños que realizan actividades extraescolares como fútbol o baloncesto en los que trabajan la táctica tenían una gran facilidad para dirigir a su equipo en cada situación. Utilizaron estrategias de defensa como la zona, defensa individual o barrera. El TIEMPO de duración TOTAL de la parte principal ocupó unos 40’, de los que 20’-30’ fueron de PRACTICA y el resto, 10’-20’, de INFORMACIÓN. En un primer momento parece muy poco tiempo de práctica, pero debemos tener en cuenta que entre un ataque y otro que dejaba un minuto aprox. Para que el equipo pudiese hacer sus estrategias, tanto de ataque como de defensa, lo que creemos que es muy interesante porque transmite al alumno que la finalidad no es el conseguir pasar en el menor tiempo posible, la importancia era de cómo pasábamos, ya que un ítem que se les marcó es que no podía llevarlo siempre el mismo. El tiempo de transición entre el calentamiento y la primera actividad fue prácticamente inexistente, ya que al no requerir material ninguna de las dos actividades no se perdía tiempo. Utilizamos muy poco MATERIAL, tan solo un anillo, que puede ser sustituido por una barita, una moneda, o cualquier objeto que quepa en la mano de un niño. También utilizamos unos conos chinos para delimitar las líneas de fondo y así concretar los limites. El número de FEED-BACKS fue prácticamente nulo, ya que el juego consistía en razonamiento del alumnado, la mayoría eran recordatorios de la tarea mientras realizaban las estrategias, por tanto los feed-backs estaban dirigidos siempre a uno de los dos grupos. Fueron unos 4 o 6 especifico-neutros, siempre numero par, ya que si se daba una “ayudita” a un equipo, a continuación siempre se le daba otra al otro, para no ejercer influencia positiva para unos y negativa para otros. Las AGRUPACIONES como ya hemos dicho se conservaran los dos grupos formados por el maestro durante toda la sesión. .

¿Hasta Cuando Nos Vamos A Someter?

| View | Upload your own

Celia Alcón Ayora

Paula Borja Giménez

Cristina Colomer Poveda

Carmen Cantatore Bordàs

¿HastaCuandoNosVamosASometer?

http://www.slideshare.net/Paulatooth/hastacuandonosvamosasometer/1/yes

Al principi no ens va resultar massa difícil fer el guió d’allò que volíem dir, ja que amb els vídeos i els documents adjuntats a l’aula virtual pots fer-te un esquema base del que és el software lliure sense massa dificultats.

El procés de realització del àudio i del suport visual tampoc ha resultat excessivament complex, ja que l’únic lloc on es podia trobar algun inconvenient és en la utilització del programes que s’exigien, però com guarden gran similituds amb els que estem acostumats a utilitzar, tampoc suposava un problema.

En quant al contingut de la presentació caldria dir que està prou complet, però que falta una part fonamental, que no hem introduït pels problemes d’última hora. Aquesta part els la dels sistemes operatius lliures i plantats ja en gran quantitat d’escoles i universitats com és el cas de Andalusia, Extremadura, Catalunya... A la Comunitat Valenciana, per exemple, trobem el Lliurex.

Com ja hem comentat, hem tingut alguns problemes d’última hora per a penjar el àudio i així sincronitzar la presentació. Sort que no ens ho vam deixar per a l’ultim dia i hem pogut anar a una tutoria per a mirar-ho, el problema estava en la URL que utilitzàvem, que era incorrecta.

En la avaluació hem penalitzat aquells ítems que des d’un principi ens han semblat fluixos, tot i que hem vist molt poques presentacions i resulta complicat auto avaluar-nos sense fer una comparació amb els companys, ja que com es va comentar a classe el tems ha segut limitat i per tant el grau màxim de puntuació seria just fixar-lo en aquella presentació que ens ha paregut millor, tenint en compte que tots hem tingut el mateix temps per a realitzar la tasca. Per això pensem que resultaria més interessant una autoavaluació posterior a la visualització d’altres projectes.

Per últim comentar que el que ens ha resultat més interessant i més útil per a un futur és el saber com realitzar els SlideShare, ja que resulta molt interessant per a futures exposicións, tant a la universitat com posteriorment en el lloc de treball, siga quin siga.

TASCA 4: Paper de l’Educació Física en el desenvolupament de la Competència Digital.

Per a començar aquest anàlisi hauríem de dir que les competències són els conceptes, habilitats, valors... que hem de transmetre al nostre alumnat per a que en un futur puga incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i siguen capaços de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de les seues vides.

Tenint en compte estos objectius, les competències bàsiques que el sistema educatiu ha adoptat seguint, la proposta realitzada per la Unió Europea i es troben desenvolupades en el “Decreto de Enseñanzas Mínimas” son:

1. Competencia en la comunicación lingüística.

2. Competencia matemática.

3. Competencia en el conocimiento y la integración con el mundo físico.

4. Tratamiento de la información y competencia digital.

5. Competencia social y ciudadana.

6. Competencia cultural y artística.

7. Competencia para aprender a aprender.

8. Autonomía e iniciativa personal.

Si ens centrem en la competència digital, que és la que ens interessa a nosaltres, podem dir que és el conjunt d’habilitats per a buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i, a més per, a transformar-la en coneixement. Com que l’avanç tecnològic és tan accelerat, aquesta competència ha agafat una importància molt més accentuada, ja que, com repetim contínuament, en aquest mon globalitzat no fa falta un mestre informador, perquè l’alumne pot accedir a la informació en qüestió de minuts, el que ens importa ara és ser uns bons guies, i per a ser-ho hem de facilitar las alumnes les ferramentes i mètodes més adequats. En la Educació Física pot ser siga una mica més complicat, però tenint el compte la concepció de “bellesa” que transmeten els mitjans de comunicació i la influencia que pot tenir en la imatge corporal, es evident que hi ha que treballar aquesta competència; afectaria (en casos extrems) fins i tot a la salut, tant física com psíquica. Per a evitar problemes d’aquest tipus pot resultar molt útil, i de fet d’es ja fa uns anys és el mètode més utilitzat per a tractar tots aquests temes “TABÚ”. Parlant des de l’experiència personal, durant tot el temps que he estudiat, tant en primària com en secundaria per a explicar temes referits a sexualitat, drogues o problemes alimenticis s’han tractat amb una xicoteta conferència (ben xicoteta, perquè sinó l’alumne ja ha “desconnectat”) i un vídeo o presentació... Per això penso que aquesta és la principal contribució de l’educació física en el tractament de la informació i la competència digital, i no sols això, sinó que viceversa, perquè les noves tecnologies també formen un punt molt important dintre de l’ensenyament d’aquestos temes, i per suposat també per a l’ampliació i reforç dels continguts propis de l’assignatura.

En quant a l’avaluació, sols trobem referència a aquesta competència en el tercer cicle de primària, ja que en molts casos la edat (principalment), els recursos i el temps no ho permeten en cursos anteriors. Tot i això es limiten molt a la búsqueda d'informació.

Per tant, actualment el paper de l’educació física en el desenvolupament de la competència digital és el de buscar, obtenir , processar, compartir, comparar... informació per a corregir i ampliar els esquemes cognitius previs.

Bé, com ja he dit avanç, pense que l’educació física no contribueix excessivament a la competència digital, però que hauria de fer-ho més. Per exemple, és molt probable que, si els ritmes de vida sedentaris segueixen com fins ara, quan els nostres alumnes siguin majos, necessitaran buscar una font d’activitat física. Per a això és molt probable que necessiten l’ajut del tractament de la informació i les competències, per això es imprescindible que transmetem als nostres alumnes la importància de l’educació física i els expliquem com poden buscar eixa font. Això és sols un exemple, les necessitats poden ser infinites.

Primer Contacte amb la 4ª Tasca

ANEXO I

Competencias básicas

La incorporación de competencias básicas al currículo permite poner el acento en aquellos aprendizajes que se consideran imprescindibles, desde un planteamiento integrador y orientado a la aplicación de los saberes adquiridos. De ahí su carácter básico. Son aquellas competencias que debe haber desarrollado un joven o una joven al finalizar la enseñanza obligatoria para poder lograr su realización personal, ejercer

la ciudadanía activa, incorporarse a la vida adulta de manera satisfactoria y ser capaz de desarrollar un aprendizaje permanente a lo largo de la vida.

COMPETENCIAS QUE DEBE HABER DESARROLLADO EL ALUMNADO AL FINALIZAR LA ENSEÑANZA OBLIGATRIA.

La inclusión de las competencias básicas en el currículo tiene varias finalidades. En primer lugar, integrar los diferentes aprendizajes, tanto los formales, incorporados a las diferentes áreas o materias, como los informales y no formales. En segundo lugar, permitir a todos los estudiantes integrar sus aprendizajes, ponerlos en relación con distintos tipos de contenidos y utilizarlos de manera efectiva cuando les resulten necesarios en diferentes situaciones y contextos. Y, por último, orientar la enseñanza, al permitir identificar los contenidos y los criterios de evaluación que tienen carácter imprescindible y, en general, inspirar las distintas decisiones relativas al proceso de enseñanza y de aprendizaje.

FINALIDADES DE LA INCLUSIÓN DE LAS COMPETENCIAS BÁSICAS EN EL CURRÍCULO:

· INTEGRAR LOS DIFERENTES APRENDIZAJES INCORPORADOS A LAS DIFERENTES ÁREAS O MATERIAS.

· CONTEXTUALIZAR LOS APRENDZAJES DEL ALUMNADO PARA QUE SEAN SIGNIFICATIVOS.

· MANTENER AL ALUMNADO EN UNA POSICIÓN ACTIVA IDENTIFICANDO CONTENIDOS Y CRITERIOS DE EVALUACIÓN.

Con las áreas y materias del currículo se pretende que todos los alumnos y las alumnas alcancen los objetivos educativos y, consecuentemente, también que adquieran las competencias básicas. Sin embargo, no existe una relación unívoca entre la enseñanza de determinadas áreas o materias y el desarrollo de ciertas competencias. Cada una de las áreas contribuye al desarrollo de diferentes

competencias y, a su vez, cada una de las competencias básicas se alcanzará como consecuencia del trabajo en varias áreas o materias.

SE PRETENDE QUE TODOS LOS ALUMNOS ALCANCEN LOS OBJETIVOS MARCADOS Y ADQUIERAN LAS COMPETENCIAS BÁSICAS.

El trabajo en las áreas y materias del currículo para contribuir al desarrollo de las competencias básicas debe complementarse con diversas medidas organizativas y funcionales, imprescindibles para su desarrollo. Así, la organización y el funcionamiento de los centros y las aulas, la participación del alumnado, las normas de régimen interno, el uso de determinadas metodologías y recursos didácticos, o

la concepción, organización y funcionamiento de la biblioteca escolar, entre otros aspectos, pueden favorecer o dificultar el desarrollo de competencias asociadas a la comunicación, el análisis del entorno físico, la creación, la convivencia y la ciudadanía, o la alfabetización digital. Igualmente, la acción tutorial permanente puede contribuir de modo determinante a la adquisición de competencias relacionadas con la regulación de los aprendizajes, el desarrollo emocional o las habilidades sociales. Por último, la

planificación de las actividades complementarias y extraescolares puede reforzar el desarrollo del conjunto de las competencias básicas.

NO SOLO EL TRABAJO DE LAS ÁREAS Y MATERIAS CONTRIBUYE AL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS BÁSICAS, ESTE SE DEBE COMPLEMENTAR CON MEDIDAS ORGANIZATIVAS Y FUNCIONALES. (metodología, recursos materiales como bibliotecas, juegos didácticos..., recursos digitales como videos, diapositivas...)

En el marco de la propuesta realizada por la Unión Europea, y de acuerdo con las consideraciones que se acaban de exponer, se han identificado ocho competencias básicas:

1. Competencia en comunicación lingüística

2. Competencia matemática

3. Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico

4. Tratamiento de la información y competencia digital

5. Competencia social y ciudadana

6. Competencia cultural y artística

7. Competencia para aprender a aprender

8. Autonomía e iniciativa personal

(TODAS ESTAS LAS ENCONTRAMOS TAMBIÉN DESARROLLADAS POSTERIORMENTE EN EL TEXTO ORIGINAL)

Bé, aquest és el primer resum que he realitzat seguint el procés indicat a classe. El procés teoric que es planteja seguir l'entenc, el que em planteja un problema és l'aplicació pràctica de totes estes teories que parlen de la contextualització i globalització de coneixements. Però, com puc aplicar tot açò? Estem preparats per a abordar aquest problemes en acabar la universitat? Realment tinc els meus dubtes.

Anàlisi del tèxt:

"TENDENCIAS EN EDUCACIÓN EN LA SOCIEDAD DE LAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN."

Jordi Adell

Adell J. (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologias de la información. En M. Area (Coord.): Educar en la societat de la informació. Bilbao: Descleé de Bower.

Carmen Cantatore Bordàs.

M21-Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació (Teoria) (2007/2008)

El text que anem a analitzar està dividit en 6 parts principals, que corresponen en les marcades per l'autor. La primera d'aquestes fa referència a la introducció en la que ens presenta, d'una manera global, la situació que ens planteja el gran avanç tecnològic, ja no sols a l'aula, sinó en tots els aspectes de la nostra vida.

Tot seguit passa ja a desenvolupar la segona part en la que fem un breu passeig pel procés que ha seguit la tecnologia al llarg de la història, assenyalant aquells moments claus. El primer canvi és el de la parla, ja que això ens va permetre comunicar-nos. El segon fa referència a l'inventció de l'escriptura, a partir d'aquest moment es podia enregistrar informació per a que perdurara en el temps, per a reforçar la nostra memòria i no oblidar coses, per a comunicar-se a distancia, tot i que era molt lent, poc a poc anà agilitzant-se el procés. El tercer a la impremta, la creació i difusió d'informació en massa obria les oportunitats de adquirir i donar informació i de la veracitat de la informació, ja que hi ha menys diferències entre la còpia i l'original que en el manuscrit. I ara veurem com en la quarta etapa, que és en la que ens torbem, aquesta veracitat es consolida molt més amb la digitalització.


En la tercera part del text trobem la definició de tecnologia i les seues característiques principals. Juntament amb una reflexió sobre les possibles conseqüències de la globalització de les xarxes de comunicació informàtica i més en concret de la repercussió d'Internet en els drets d'autor.

A continuació trobem una serie de conseqüències que produeix l'avanç tecnològic. Aquestes són, la necessitat de saber separar la informació rellevant d'aquella que ens resulta útil i significativa, per això diem que el mestre ha de ser un guia per al alumne; la capacitat de transmetre i rebre informació amb persones amb les que no compartim un espai i temps; i com l'interactivitat que ofereix afecta al sistema educatiu amb la creació d'Aules Virtuals, Foros, Blogs, etc.

La quinta part, i més extensa, ens mostra els efectes que poden tenir aquestos avanços en l'escola actual. En primer lloc ens parla del ritme del canvi, el que suposa que les persones han d'estar en formació durant tota la vida, perquè sinó no podran adaptar-de al ritme del canvi i a més a més fa referència a la importància de que l'us i aprenentatge d'aquestes tecnologies siga públic, ja que sinó pot portar a discriminacions, es, en certa manera, equiparable al dret a l'educació. En quant als entorns d'ensenyament/aprenentatge ens mostra dos teories que inclouen les noves tecnologies en el sistema educatiu. La primera, i no gens descabellada, aposta per una eucació mixta, en la que es combinen certes hores de classe presencial i unes altres mitjançant mètodes tecnològics. I l'altra, amb la que no estic gens d'acord, que aposta per que l'espai de l'escola com a tal desaparega i done pas a la informació, però com molt be diu l'autor, no hem de confondre informació amb coneixements. Aquest canvi també afectarà als rols de les institucions educatives, la creació d'Aules i tutories virtuals ja es veu a algunes universitats. I als rols dels docents i els discents, el professor passara a ser un guia, un mediador entre la cultura i l'alumne. Per a que tots aquests canvis siguen factibles ha de canviar o afegir material escolar.

Per últim trobem la conclusió on l'autor reforça les seves teories de l'influencia de la tecnologia, i a més a més es on més clarament podem observar la intenció de l'autor en mostrar la importància d'adaptació a aquest procés, ja que aquells que li donen l'esquena a la tecnologia estaran entrant en un grau "d'analfabetisme" i açò pot portar a discriminacions si comença a augmentar el preu, ja que no tothom podria accedir a aquestos recursos.

En general m'ha resultat prou interessant el text, i també cal dir que al estar explicat ja a classe la lectura i extracció de dades significatives resultava més senzilla. Destacaria dos punts del text que m'han cridat l'atenció i als que he dedicat una mica més de temps per a reflexionar. Un és el de la eliminació de l'escola com a institució, ja que per a mi un del objectius principals de l'escola es la formació de persones amb llibertat de pensament, autonomia i amb uns models de conducta enfront a altres persones, feina que es veuria seriament perjudicada si els xiquets no poden relacionar-se, jugar, ballar, xarrar, i fins i tot discutir i solucionar problemes amb altres, però en un espai real, perquè després la vida succeïx en un espai ral. I l'altre la conformitat amb l'idea de que l'accés a la formació a traves de les noves s'ha de tracctar d'una manera similar a l'educació tradicional ja que sino es pot crear una discriminació entre "inforricos" i "infopobres".

Comentari de la 3a pràctica

Aquesta setmana he tingut l'agenda una mica apretada, per això no he pogut anar penjant el treball a mesura que el feia, més que res perquè sols he llegit fins la pàgina 6. Bé el que m'agradaria comentar del que he llegit fins ara es:

D'una banda crec que la primera part o introducció finalitza en "con algo que pasó hace ahora varios cientos de miles de años" Pàg. 3. En aquesta l'autor ens mostra d'una manera global la importància de la tecnologia en el mon modern, per a així introduir-nos en la segona part, aquesta la titula "La evolución de las tecnologías de la información y la comunicación". No puc fer cap afirmació certa perquè com he dit sols he llegit fins la pàgina 6, però puc di que és una descripció cronològica dels principals avanços tecnològics que han determinat la vida tal com la coneixem. Els primers pasos que van marcar la història van ser, el llenguatge oral, l'escriptura, l'impremta...

No tinc temps per a continuar, però us deixo un vídeo que no se si serà educatiu per als xiquets però igual si per a alguns adults.

Salut.