¿Hasta Cuando Nos Vamos A Someter?

| View | Upload your own

Celia Alcón Ayora

Paula Borja Giménez

Cristina Colomer Poveda

Carmen Cantatore Bordàs

¿HastaCuandoNosVamosASometer?

http://www.slideshare.net/Paulatooth/hastacuandonosvamosasometer/1/yes

Al principi no ens va resultar massa difícil fer el guió d’allò que volíem dir, ja que amb els vídeos i els documents adjuntats a l’aula virtual pots fer-te un esquema base del que és el software lliure sense massa dificultats.

El procés de realització del àudio i del suport visual tampoc ha resultat excessivament complex, ja que l’únic lloc on es podia trobar algun inconvenient és en la utilització del programes que s’exigien, però com guarden gran similituds amb els que estem acostumats a utilitzar, tampoc suposava un problema.

En quant al contingut de la presentació caldria dir que està prou complet, però que falta una part fonamental, que no hem introduït pels problemes d’última hora. Aquesta part els la dels sistemes operatius lliures i plantats ja en gran quantitat d’escoles i universitats com és el cas de Andalusia, Extremadura, Catalunya... A la Comunitat Valenciana, per exemple, trobem el Lliurex.

Com ja hem comentat, hem tingut alguns problemes d’última hora per a penjar el àudio i així sincronitzar la presentació. Sort que no ens ho vam deixar per a l’ultim dia i hem pogut anar a una tutoria per a mirar-ho, el problema estava en la URL que utilitzàvem, que era incorrecta.

En la avaluació hem penalitzat aquells ítems que des d’un principi ens han semblat fluixos, tot i que hem vist molt poques presentacions i resulta complicat auto avaluar-nos sense fer una comparació amb els companys, ja que com es va comentar a classe el tems ha segut limitat i per tant el grau màxim de puntuació seria just fixar-lo en aquella presentació que ens ha paregut millor, tenint en compte que tots hem tingut el mateix temps per a realitzar la tasca. Per això pensem que resultaria més interessant una autoavaluació posterior a la visualització d’altres projectes.

Per últim comentar que el que ens ha resultat més interessant i més útil per a un futur és el saber com realitzar els SlideShare, ja que resulta molt interessant per a futures exposicións, tant a la universitat com posteriorment en el lloc de treball, siga quin siga.

TASCA 4: Paper de l’Educació Física en el desenvolupament de la Competència Digital.

Per a començar aquest anàlisi hauríem de dir que les competències són els conceptes, habilitats, valors... que hem de transmetre al nostre alumnat per a que en un futur puga incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i siguen capaços de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de les seues vides.

Tenint en compte estos objectius, les competències bàsiques que el sistema educatiu ha adoptat seguint, la proposta realitzada per la Unió Europea i es troben desenvolupades en el “Decreto de Enseñanzas Mínimas” son:

1. Competencia en la comunicación lingüística.

2. Competencia matemática.

3. Competencia en el conocimiento y la integración con el mundo físico.

4. Tratamiento de la información y competencia digital.

5. Competencia social y ciudadana.

6. Competencia cultural y artística.

7. Competencia para aprender a aprender.

8. Autonomía e iniciativa personal.

Si ens centrem en la competència digital, que és la que ens interessa a nosaltres, podem dir que és el conjunt d’habilitats per a buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i, a més per, a transformar-la en coneixement. Com que l’avanç tecnològic és tan accelerat, aquesta competència ha agafat una importància molt més accentuada, ja que, com repetim contínuament, en aquest mon globalitzat no fa falta un mestre informador, perquè l’alumne pot accedir a la informació en qüestió de minuts, el que ens importa ara és ser uns bons guies, i per a ser-ho hem de facilitar las alumnes les ferramentes i mètodes més adequats. En la Educació Física pot ser siga una mica més complicat, però tenint el compte la concepció de “bellesa” que transmeten els mitjans de comunicació i la influencia que pot tenir en la imatge corporal, es evident que hi ha que treballar aquesta competència; afectaria (en casos extrems) fins i tot a la salut, tant física com psíquica. Per a evitar problemes d’aquest tipus pot resultar molt útil, i de fet d’es ja fa uns anys és el mètode més utilitzat per a tractar tots aquests temes “TABÚ”. Parlant des de l’experiència personal, durant tot el temps que he estudiat, tant en primària com en secundaria per a explicar temes referits a sexualitat, drogues o problemes alimenticis s’han tractat amb una xicoteta conferència (ben xicoteta, perquè sinó l’alumne ja ha “desconnectat”) i un vídeo o presentació... Per això penso que aquesta és la principal contribució de l’educació física en el tractament de la informació i la competència digital, i no sols això, sinó que viceversa, perquè les noves tecnologies també formen un punt molt important dintre de l’ensenyament d’aquestos temes, i per suposat també per a l’ampliació i reforç dels continguts propis de l’assignatura.

En quant a l’avaluació, sols trobem referència a aquesta competència en el tercer cicle de primària, ja que en molts casos la edat (principalment), els recursos i el temps no ho permeten en cursos anteriors. Tot i això es limiten molt a la búsqueda d'informació.

Per tant, actualment el paper de l’educació física en el desenvolupament de la competència digital és el de buscar, obtenir , processar, compartir, comparar... informació per a corregir i ampliar els esquemes cognitius previs.

Bé, com ja he dit avanç, pense que l’educació física no contribueix excessivament a la competència digital, però que hauria de fer-ho més. Per exemple, és molt probable que, si els ritmes de vida sedentaris segueixen com fins ara, quan els nostres alumnes siguin majos, necessitaran buscar una font d’activitat física. Per a això és molt probable que necessiten l’ajut del tractament de la informació i les competències, per això es imprescindible que transmetem als nostres alumnes la importància de l’educació física i els expliquem com poden buscar eixa font. Això és sols un exemple, les necessitats poden ser infinites.

Primer Contacte amb la 4ª Tasca

ANEXO I

Competencias básicas

La incorporación de competencias básicas al currículo permite poner el acento en aquellos aprendizajes que se consideran imprescindibles, desde un planteamiento integrador y orientado a la aplicación de los saberes adquiridos. De ahí su carácter básico. Son aquellas competencias que debe haber desarrollado un joven o una joven al finalizar la enseñanza obligatoria para poder lograr su realización personal, ejercer

la ciudadanía activa, incorporarse a la vida adulta de manera satisfactoria y ser capaz de desarrollar un aprendizaje permanente a lo largo de la vida.

COMPETENCIAS QUE DEBE HABER DESARROLLADO EL ALUMNADO AL FINALIZAR LA ENSEÑANZA OBLIGATRIA.

La inclusión de las competencias básicas en el currículo tiene varias finalidades. En primer lugar, integrar los diferentes aprendizajes, tanto los formales, incorporados a las diferentes áreas o materias, como los informales y no formales. En segundo lugar, permitir a todos los estudiantes integrar sus aprendizajes, ponerlos en relación con distintos tipos de contenidos y utilizarlos de manera efectiva cuando les resulten necesarios en diferentes situaciones y contextos. Y, por último, orientar la enseñanza, al permitir identificar los contenidos y los criterios de evaluación que tienen carácter imprescindible y, en general, inspirar las distintas decisiones relativas al proceso de enseñanza y de aprendizaje.

FINALIDADES DE LA INCLUSIÓN DE LAS COMPETENCIAS BÁSICAS EN EL CURRÍCULO:

· INTEGRAR LOS DIFERENTES APRENDIZAJES INCORPORADOS A LAS DIFERENTES ÁREAS O MATERIAS.

· CONTEXTUALIZAR LOS APRENDZAJES DEL ALUMNADO PARA QUE SEAN SIGNIFICATIVOS.

· MANTENER AL ALUMNADO EN UNA POSICIÓN ACTIVA IDENTIFICANDO CONTENIDOS Y CRITERIOS DE EVALUACIÓN.

Con las áreas y materias del currículo se pretende que todos los alumnos y las alumnas alcancen los objetivos educativos y, consecuentemente, también que adquieran las competencias básicas. Sin embargo, no existe una relación unívoca entre la enseñanza de determinadas áreas o materias y el desarrollo de ciertas competencias. Cada una de las áreas contribuye al desarrollo de diferentes

competencias y, a su vez, cada una de las competencias básicas se alcanzará como consecuencia del trabajo en varias áreas o materias.

SE PRETENDE QUE TODOS LOS ALUMNOS ALCANCEN LOS OBJETIVOS MARCADOS Y ADQUIERAN LAS COMPETENCIAS BÁSICAS.

El trabajo en las áreas y materias del currículo para contribuir al desarrollo de las competencias básicas debe complementarse con diversas medidas organizativas y funcionales, imprescindibles para su desarrollo. Así, la organización y el funcionamiento de los centros y las aulas, la participación del alumnado, las normas de régimen interno, el uso de determinadas metodologías y recursos didácticos, o

la concepción, organización y funcionamiento de la biblioteca escolar, entre otros aspectos, pueden favorecer o dificultar el desarrollo de competencias asociadas a la comunicación, el análisis del entorno físico, la creación, la convivencia y la ciudadanía, o la alfabetización digital. Igualmente, la acción tutorial permanente puede contribuir de modo determinante a la adquisición de competencias relacionadas con la regulación de los aprendizajes, el desarrollo emocional o las habilidades sociales. Por último, la

planificación de las actividades complementarias y extraescolares puede reforzar el desarrollo del conjunto de las competencias básicas.

NO SOLO EL TRABAJO DE LAS ÁREAS Y MATERIAS CONTRIBUYE AL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS BÁSICAS, ESTE SE DEBE COMPLEMENTAR CON MEDIDAS ORGANIZATIVAS Y FUNCIONALES. (metodología, recursos materiales como bibliotecas, juegos didácticos..., recursos digitales como videos, diapositivas...)

En el marco de la propuesta realizada por la Unión Europea, y de acuerdo con las consideraciones que se acaban de exponer, se han identificado ocho competencias básicas:

1. Competencia en comunicación lingüística

2. Competencia matemática

3. Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico

4. Tratamiento de la información y competencia digital

5. Competencia social y ciudadana

6. Competencia cultural y artística

7. Competencia para aprender a aprender

8. Autonomía e iniciativa personal

(TODAS ESTAS LAS ENCONTRAMOS TAMBIÉN DESARROLLADAS POSTERIORMENTE EN EL TEXTO ORIGINAL)

Bé, aquest és el primer resum que he realitzat seguint el procés indicat a classe. El procés teoric que es planteja seguir l'entenc, el que em planteja un problema és l'aplicació pràctica de totes estes teories que parlen de la contextualització i globalització de coneixements. Però, com puc aplicar tot açò? Estem preparats per a abordar aquest problemes en acabar la universitat? Realment tinc els meus dubtes.