Per a començar aquest anàlisi hauríem de dir que les competències són els conceptes, habilitats, valors... que hem de transmetre al nostre alumnat per a que en un futur puga incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i siguen capaços de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de les seues vides.
Tenint en compte estos objectius, les competències bàsiques que el sistema educatiu ha adoptat seguint, la proposta realitzada per la Unió Europea i es troben desenvolupades en el “Decreto de Enseñanzas Mínimas” son:
1. Competencia en la comunicación lingüística.
2. Competencia matemática.
3. Competencia en el conocimiento y la integración con el mundo físico.
4. Tratamiento de la información y competencia digital.
5. Competencia social y ciudadana.
6. Competencia cultural y artística.
7. Competencia para aprender a aprender.
8. Autonomía e iniciativa personal.
Si ens centrem en la competència digital, que és la que ens interessa a nosaltres, podem dir que és el conjunt d’habilitats per a buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i, a més per, a transformar-la en coneixement. Com que l’avanç tecnològic és tan accelerat, aquesta competència ha agafat una importància molt més accentuada, ja que, com repetim contínuament, en aquest mon globalitzat no fa falta un mestre informador, perquè l’alumne pot accedir a la informació en qüestió de minuts, el que ens importa ara és ser uns bons guies, i per a ser-ho hem de facilitar las alumnes les ferramentes i mètodes més adequats. En la Educació Física pot ser siga una mica més complicat, però tenint el compte la concepció de “bellesa” que transmeten els mitjans de comunicació i la influencia que pot tenir en la imatge corporal, es evident que hi ha que treballar aquesta competència; afectaria (en casos extrems) fins i tot a la salut, tant física com psíquica. Per a evitar problemes d’aquest tipus pot resultar molt útil, i de fet d’es ja fa uns anys és el mètode més utilitzat per a tractar tots aquests temes “TABÚ”. Parlant des de l’experiència personal, durant tot el temps que he estudiat, tant en primària com en secundaria per a explicar temes referits a sexualitat, drogues o problemes alimenticis s’han tractat amb una xicoteta conferència (ben xicoteta, perquè sinó l’alumne ja ha “desconnectat”) i un vídeo o presentació... Per això penso que aquesta és la principal contribució de l’educació física en el tractament de la informació i la competència digital, i no sols això, sinó que viceversa, perquè les noves tecnologies també formen un punt molt important dintre de l’ensenyament d’aquestos temes, i per suposat també per a l’ampliació i reforç dels continguts propis de l’assignatura.
En quant a l’avaluació, sols trobem referència a aquesta competència en el tercer cicle de primària, ja que en molts casos la edat (principalment), els recursos i el temps no ho permeten en cursos anteriors. Tot i això es limiten molt a la búsqueda d'informació.
Per tant, actualment el paper de l’educació física en el desenvolupament de la competència digital és el de buscar, obtenir , processar, compartir, comparar... informació per a corregir i ampliar els esquemes cognitius previs.
Bé, com ja he dit avanç, pense que l’educació física no contribueix excessivament a la competència digital, però que hauria de fer-ho més. Per exemple, és molt probable que, si els ritmes de vida sedentaris segueixen com fins ara, quan els nostres alumnes siguin majos, necessitaran buscar una font d’activitat física. Per a això és molt probable que necessiten l’ajut del tractament de la informació i les competències, per això es imprescindible que transmetem als nostres alumnes la importància de l’educació física i els expliquem com poden buscar eixa font. Això és sols un exemple, les necessitats poden ser infinites.
No hay comentarios:
Publicar un comentario