Volviendo a la infancia.

¿Como una canción puede transportarnos a otra situación? Ayer en clase experimenté una sensación de transportarme, cada canción que íbamos viendo me llevaba al patio de mi escuela, con mis compañeros. Digo al patio porque realmente a todos los juegos que jugamos ayer en clase los practicábamos en los momentos libres en la escuela. Supongo que esto se debe a la simplicidad del juego, ya que si todos conocen el juego no necesita ninguna preparación previa. Además, a pesar de que el tiempo sea corto nunca lo dejas a mitad, ya que se organizan en rondas cortas, correspondientes al tiempo de la retahíla o canción que lo caracteriza. Todo esto los convierte en los juegos perfectos para esos 10 minutos de descanso que se le dan a los niños.

Pero regresando a la vivencia que me reporta estos juegos, vamos a hacer un pequeño análisis por categorías.

En primer lugar los juegos de palmas. Estos, personalmente son los que más practiqué, ya sea porque son los que menos participantes requieren, y por lo tanto hay mas situaciones en las que lo puedas practicar, como porque no tiene un numero de participantes ni unos tienen una participación más activa que los otros. También debo decir que era uno de los que mejor de me daba y por lo tanto tenia mayor predilección por estos.

En segundo lugar los de pasillo. Este grupo fue el que más me sorprendió, ya que era el que menos recordaba, pero a medida que iba escuchando las canciones me sorprendía más de la cantidad de recuerdos que venían a mi cabeza. Al contrario que en los de palmas, estos juegos requieren un numero mayor de participantes lo que hace que no sean tan usuales.

En cuanto a los juegos de silla, debo reconocer que solo conocía el de la sillita de la reina, ya que nunca me han gustado mucho, ya que no les encontraba sentido, no entendía que gracia tenia coger a uno en brazos y cantar una canción. También debo reconocer que lo que mas me fascinaba de este, aunque no parezca cierto, era el agarre. Me parecía increíble que con solo la posición de las manos cambiase tanto el peso que podíamos levantar.

Por último los juegos de cuerda. En cuanto a mi experiencia personal estos juegos los he practicado en campamentos o situaciones en las que hay un gran grupo de saltadores, y normalmente con la presencia de un adulto. También he jugado espontáneamente con mis amigas, pero no lo recuerdo como un juego habitual. Esto posiblemente se deba a que durante un largo periodo se puso de "moda" jugar a la goma. Al fin y al cabo es una variedad de la cuerda, pero exige una resistencia menor ya que el salto no es continuo.

Para terminar decir que fue muy gratificante hacer ese viaje en el tiempo.

DANDO EJEMPLO!

Bueno, supongo que la mayoría recordareis el pésimo espectáculo que el ministerio de educación ofreció la pasada primavera al entregar a la ministra, ante la prensa, un maletín en el que pudimos leer "Ministra de heducación y ciencia".

Más allá del hecho que el Ministerio cometa una errata de este calibre, quería haceros llegar esta página, http://www.heducacion.com. En ella se invita a hacer propuestas para un cambio del sistema educativo español. Pienso que es una iniciativa muy interesante y deberíamos participar un poco todos, pero no solo los que estudiamos magisterio, sino todos los ciudadanos, ya que los que saldrán beneficiados serán nuestros hijos.

Personalmente me gustaría hacer alguna propuesta, pero no soy tan presuntuosa como para creer que podría desarrollar una propuesta suficientemente interesante. Por este motivo quería hacer una llamada a aquellos compañeros interesados y realizar una propuesta común.

Bien, ahí queda dicho, si a alguien le apetece que deje algún comentario o que me escriba un e-mail y nos ponemos en contacto para compartir ideas.

Salut.

¿VOCACIÓN O CONCIENCIACIÓN?

Dicen que la nuestra es una profesión de vocación, pero, no se vosotros, pero yo nunca quise ser maestra, es más, detestaba a la típica niña que dice que quiere ser lo! Pero llegó el momento en que descubrí la realidad que vivimos. Desigualdades que conducen a violencia, hambre, miseria, enfermedad... ¿Como podemos auto destruirnos de ese modo? Con 16 años la única solución que encontré, la educación. En ese momento me pareció descubrir un mundo, y todas mis expectativas se centraron en esa dirección. Pero esta esperanza duró poco.

La sobreprotección de los padres hacia los niños y la desmotivación de gran parte de los maestros y profesores era un hecho que conocía y del que era consciente. Pero descubrir la gran incompetencia de algunos de los profesores de la universidad, nunca lo hubiese imaginado. Como es posible que aquellos que tenemos en nuestras manos la sociedad del futuro estemos tan mal preparados? A pesar de que algunos métodos aplicados por algunos profesores son realmente interesantes, el sistema está obsoleto. Dedicamos infinidad de horas a trabajos irrelevantes, dejando de lado aspectos importantísimos que aparecen a una velocidad increible. A la velocidad que avanza nuestra sociedad, los maestros y profesores de hoy si no nos mantenemos actualizados nos deberemos jubilar a los 30 años.

A esto que debemos sumar que la mayoría de profesores de secundaria ni siquiera esto hacen. ¿Acaso es que un niño cumple los 13 y ya no es un niño al que hay que educar y no solo inculcar conocimientos? En mi opinión el sistema educativo necesita una reforma íntegra, desde la formación y motivación de profesores y maestros hasta la de los niños de infantil.

Papas y Mamas

Hola a todos! Este video fue la primera entrada de mi blog, pero visto que nadie se interesó ni comentó nada he decidido retomarlo, ya que me parece muy interesante en el tema que estamos tratando.

En el video podemos ver a una niña jugando a “Papas y Mamas” pero, como hemos dicho muchas veces, los niños son imitadores natos, repiten todo aquello que ven. El autor exagera la influencia que tienen los malos tratos en los niños. Uno de los datos más relevantes de los estudios de violencia doméstica determina que la mayoría de agresores han sido victimas de la violencia en la infancia. Por lo que debemos reflexionar sobre que enseñamos, directa e indirectamente a los niños, porque son esponjas que absorben todo lo que ven y nosotros debemos enseñarles a seleccionar correctamente. Por este motivo la educación actual no debe dar las cosas hechas a los alumnos, sino dirigirlos para que ellos propios encuentren y seleccionen aquella información útil y desechen la incorrecta e inútil.

Presentación

Bueno, para los compañeros de Granada me presento, soy Carmen Cantatore y voy a cursar este curso con vosotros. Para los compañeros de la UJI que sigáis visitando los blogs (cosa que dudo porque una vez terminada la asignatura, y yo me incluyo, nos olvidamos de todos) os informo de que a partir de ahora las publicaciones serán en castellano por motivos obvios.

Puesto que he empezado a escribir, voy a aprovechar para hacer un pequeño resumen del funcionamiento de la sesión. Por una parte me gustaría destacar que la definición que he extraído del debate seria Danza como actividad que combina ritmo y expresión de un modo artístico tanto técnico como mecánico. Pienso que me gusta bastante la combinación de las dos presentadas en clase.... pero es interesante tener la de uno propio. Por otra parte he de reconocer que haciendo una pequeña comparación, sin animo de ofender que ya se que las comparaciones son odiosas, me ha dado la sensación de que la participación ha sido mucho más activa que en las asignaturas de practica que tenia el año pasado. También hay que tener en cuenta que las dimensiones del grupo eran muy diferentes ya que el año pasado doblábamos en número.

Bueno intentaré no hacer muchas comparaciones, pero siempre esta bien para mejorar.

Salut.

Anàlisi de la tornada a la calma d'una sessió de conceptes tàctics

BOLA DE FUEGO: Cada equipo se coloca en circulo, con un balón cada grupo. El juego consiste en que a la señal los componentes del equipo han de pasarse la pelota lo más rápido posible hasta completar una vuelta. Deberán hacerlo sin que caiga al suelo, si esto sucede se empezara a contar la vuelta de nuevo. Destacar que en ningún momento cayó ningún balón. Y también que tanto en nuestra opinión como en la del marstro supervisor en esta actividad fue en la que la maestra estubo más cercana y suelta en la guia de la actividad debido, como hemos dicho en el calentamiento, que poco a poco te pones en situación y pasan los nervios.

Los TIEMPOS de esta actividad fueron 30” de explicación y 4’ o 5’ de pàctica, ya que era muy sencillo.

El MATERIAL como henos dicho, tan solo 2 balones.

En esta actividad todos los FEED-BACKS fueron positivos y de animo a los alumnos, ya que como tenían mayor dominio del que esperábamos incentivamos la velocidad de la actividad, lo que resulto perfectamente. Estos fueron concretando unos 5-6 “Vinga una miqueta més rapid” 5 “Molt bé” (Referido a algunos alumnos que tienen mas problemas en el control del balón y consiguieron no cometer ningún fallo).

Anàlisi de la part principal d'una sessió de conceptes tàctics

EL SEÑOR DE LOS ANILLOS: La parte principal decidimos ocuparla en su total al desarrollo de este juego, ya que al tener muchos aspectos tácticos podíamos desarrollar todo lo que queríamos trabajar sin las complicaciones y el tiempo que se pierde en el cambio y explicación de cada tarea. Por una parte se desarrollan conceptos tácticos de ataque, ya que un grupo es el encargado de intentar que el jugador que posee el anillo pase la línea de fondo del otro equipo. Ambos equipos al desarrollar el rol de ataque en un primer momento otorgaron el anillo al niño más rápido, pero enseguida se dieron quanta de que no era la única estrategia, podían darlo al más lento para despistar, o hacer una piña para burlar al oponente. A pesar de todo podríamos destacar que en casi todas las situaciones de ataque el niño que llevaba el anillo se retrasaba y era de los últimos en cruzar. En cuanto al rol de defensa, destacaríamos que nos sorprendió la habilidad de algunos alumnos al disponer las situaciones de defensa. En un principio creíamos que les resultaría muy difícil introducirles esa parte ya que el grupo era de 2º de primaria, pero, como luego nos remarco el maestro, os niños que realizan actividades extraescolares como fútbol o baloncesto en los que trabajan la táctica tenían una gran facilidad para dirigir a su equipo en cada situación. Utilizaron estrategias de defensa como la zona, defensa individual o barrera. El TIEMPO de duración TOTAL de la parte principal ocupó unos 40’, de los que 20’-30’ fueron de PRACTICA y el resto, 10’-20’, de INFORMACIÓN. En un primer momento parece muy poco tiempo de práctica, pero debemos tener en cuenta que entre un ataque y otro que dejaba un minuto aprox. Para que el equipo pudiese hacer sus estrategias, tanto de ataque como de defensa, lo que creemos que es muy interesante porque transmite al alumno que la finalidad no es el conseguir pasar en el menor tiempo posible, la importancia era de cómo pasábamos, ya que un ítem que se les marcó es que no podía llevarlo siempre el mismo. El tiempo de transición entre el calentamiento y la primera actividad fue prácticamente inexistente, ya que al no requerir material ninguna de las dos actividades no se perdía tiempo. Utilizamos muy poco MATERIAL, tan solo un anillo, que puede ser sustituido por una barita, una moneda, o cualquier objeto que quepa en la mano de un niño. También utilizamos unos conos chinos para delimitar las líneas de fondo y así concretar los limites. El número de FEED-BACKS fue prácticamente nulo, ya que el juego consistía en razonamiento del alumnado, la mayoría eran recordatorios de la tarea mientras realizaban las estrategias, por tanto los feed-backs estaban dirigidos siempre a uno de los dos grupos. Fueron unos 4 o 6 especifico-neutros, siempre numero par, ya que si se daba una “ayudita” a un equipo, a continuación siempre se le daba otra al otro, para no ejercer influencia positiva para unos y negativa para otros. Las AGRUPACIONES como ya hemos dicho se conservaran los dos grupos formados por el maestro durante toda la sesión. .

¿Hasta Cuando Nos Vamos A Someter?

| View | Upload your own

Celia Alcón Ayora

Paula Borja Giménez

Cristina Colomer Poveda

Carmen Cantatore Bordàs

¿HastaCuandoNosVamosASometer?

http://www.slideshare.net/Paulatooth/hastacuandonosvamosasometer/1/yes

Al principi no ens va resultar massa difícil fer el guió d’allò que volíem dir, ja que amb els vídeos i els documents adjuntats a l’aula virtual pots fer-te un esquema base del que és el software lliure sense massa dificultats.

El procés de realització del àudio i del suport visual tampoc ha resultat excessivament complex, ja que l’únic lloc on es podia trobar algun inconvenient és en la utilització del programes que s’exigien, però com guarden gran similituds amb els que estem acostumats a utilitzar, tampoc suposava un problema.

En quant al contingut de la presentació caldria dir que està prou complet, però que falta una part fonamental, que no hem introduït pels problemes d’última hora. Aquesta part els la dels sistemes operatius lliures i plantats ja en gran quantitat d’escoles i universitats com és el cas de Andalusia, Extremadura, Catalunya... A la Comunitat Valenciana, per exemple, trobem el Lliurex.

Com ja hem comentat, hem tingut alguns problemes d’última hora per a penjar el àudio i així sincronitzar la presentació. Sort que no ens ho vam deixar per a l’ultim dia i hem pogut anar a una tutoria per a mirar-ho, el problema estava en la URL que utilitzàvem, que era incorrecta.

En la avaluació hem penalitzat aquells ítems que des d’un principi ens han semblat fluixos, tot i que hem vist molt poques presentacions i resulta complicat auto avaluar-nos sense fer una comparació amb els companys, ja que com es va comentar a classe el tems ha segut limitat i per tant el grau màxim de puntuació seria just fixar-lo en aquella presentació que ens ha paregut millor, tenint en compte que tots hem tingut el mateix temps per a realitzar la tasca. Per això pensem que resultaria més interessant una autoavaluació posterior a la visualització d’altres projectes.

Per últim comentar que el que ens ha resultat més interessant i més útil per a un futur és el saber com realitzar els SlideShare, ja que resulta molt interessant per a futures exposicións, tant a la universitat com posteriorment en el lloc de treball, siga quin siga.

TASCA 4: Paper de l’Educació Física en el desenvolupament de la Competència Digital.

Per a començar aquest anàlisi hauríem de dir que les competències són els conceptes, habilitats, valors... que hem de transmetre al nostre alumnat per a que en un futur puga incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i siguen capaços de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de les seues vides.

Tenint en compte estos objectius, les competències bàsiques que el sistema educatiu ha adoptat seguint, la proposta realitzada per la Unió Europea i es troben desenvolupades en el “Decreto de Enseñanzas Mínimas” son:

1. Competencia en la comunicación lingüística.

2. Competencia matemática.

3. Competencia en el conocimiento y la integración con el mundo físico.

4. Tratamiento de la información y competencia digital.

5. Competencia social y ciudadana.

6. Competencia cultural y artística.

7. Competencia para aprender a aprender.

8. Autonomía e iniciativa personal.

Si ens centrem en la competència digital, que és la que ens interessa a nosaltres, podem dir que és el conjunt d’habilitats per a buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i, a més per, a transformar-la en coneixement. Com que l’avanç tecnològic és tan accelerat, aquesta competència ha agafat una importància molt més accentuada, ja que, com repetim contínuament, en aquest mon globalitzat no fa falta un mestre informador, perquè l’alumne pot accedir a la informació en qüestió de minuts, el que ens importa ara és ser uns bons guies, i per a ser-ho hem de facilitar las alumnes les ferramentes i mètodes més adequats. En la Educació Física pot ser siga una mica més complicat, però tenint el compte la concepció de “bellesa” que transmeten els mitjans de comunicació i la influencia que pot tenir en la imatge corporal, es evident que hi ha que treballar aquesta competència; afectaria (en casos extrems) fins i tot a la salut, tant física com psíquica. Per a evitar problemes d’aquest tipus pot resultar molt útil, i de fet d’es ja fa uns anys és el mètode més utilitzat per a tractar tots aquests temes “TABÚ”. Parlant des de l’experiència personal, durant tot el temps que he estudiat, tant en primària com en secundaria per a explicar temes referits a sexualitat, drogues o problemes alimenticis s’han tractat amb una xicoteta conferència (ben xicoteta, perquè sinó l’alumne ja ha “desconnectat”) i un vídeo o presentació... Per això penso que aquesta és la principal contribució de l’educació física en el tractament de la informació i la competència digital, i no sols això, sinó que viceversa, perquè les noves tecnologies també formen un punt molt important dintre de l’ensenyament d’aquestos temes, i per suposat també per a l’ampliació i reforç dels continguts propis de l’assignatura.

En quant a l’avaluació, sols trobem referència a aquesta competència en el tercer cicle de primària, ja que en molts casos la edat (principalment), els recursos i el temps no ho permeten en cursos anteriors. Tot i això es limiten molt a la búsqueda d'informació.

Per tant, actualment el paper de l’educació física en el desenvolupament de la competència digital és el de buscar, obtenir , processar, compartir, comparar... informació per a corregir i ampliar els esquemes cognitius previs.

Bé, com ja he dit avanç, pense que l’educació física no contribueix excessivament a la competència digital, però que hauria de fer-ho més. Per exemple, és molt probable que, si els ritmes de vida sedentaris segueixen com fins ara, quan els nostres alumnes siguin majos, necessitaran buscar una font d’activitat física. Per a això és molt probable que necessiten l’ajut del tractament de la informació i les competències, per això es imprescindible que transmetem als nostres alumnes la importància de l’educació física i els expliquem com poden buscar eixa font. Això és sols un exemple, les necessitats poden ser infinites.

Primer Contacte amb la 4ª Tasca

ANEXO I

Competencias básicas

La incorporación de competencias básicas al currículo permite poner el acento en aquellos aprendizajes que se consideran imprescindibles, desde un planteamiento integrador y orientado a la aplicación de los saberes adquiridos. De ahí su carácter básico. Son aquellas competencias que debe haber desarrollado un joven o una joven al finalizar la enseñanza obligatoria para poder lograr su realización personal, ejercer

la ciudadanía activa, incorporarse a la vida adulta de manera satisfactoria y ser capaz de desarrollar un aprendizaje permanente a lo largo de la vida.

COMPETENCIAS QUE DEBE HABER DESARROLLADO EL ALUMNADO AL FINALIZAR LA ENSEÑANZA OBLIGATRIA.

La inclusión de las competencias básicas en el currículo tiene varias finalidades. En primer lugar, integrar los diferentes aprendizajes, tanto los formales, incorporados a las diferentes áreas o materias, como los informales y no formales. En segundo lugar, permitir a todos los estudiantes integrar sus aprendizajes, ponerlos en relación con distintos tipos de contenidos y utilizarlos de manera efectiva cuando les resulten necesarios en diferentes situaciones y contextos. Y, por último, orientar la enseñanza, al permitir identificar los contenidos y los criterios de evaluación que tienen carácter imprescindible y, en general, inspirar las distintas decisiones relativas al proceso de enseñanza y de aprendizaje.

FINALIDADES DE LA INCLUSIÓN DE LAS COMPETENCIAS BÁSICAS EN EL CURRÍCULO:

· INTEGRAR LOS DIFERENTES APRENDIZAJES INCORPORADOS A LAS DIFERENTES ÁREAS O MATERIAS.

· CONTEXTUALIZAR LOS APRENDZAJES DEL ALUMNADO PARA QUE SEAN SIGNIFICATIVOS.

· MANTENER AL ALUMNADO EN UNA POSICIÓN ACTIVA IDENTIFICANDO CONTENIDOS Y CRITERIOS DE EVALUACIÓN.

Con las áreas y materias del currículo se pretende que todos los alumnos y las alumnas alcancen los objetivos educativos y, consecuentemente, también que adquieran las competencias básicas. Sin embargo, no existe una relación unívoca entre la enseñanza de determinadas áreas o materias y el desarrollo de ciertas competencias. Cada una de las áreas contribuye al desarrollo de diferentes

competencias y, a su vez, cada una de las competencias básicas se alcanzará como consecuencia del trabajo en varias áreas o materias.

SE PRETENDE QUE TODOS LOS ALUMNOS ALCANCEN LOS OBJETIVOS MARCADOS Y ADQUIERAN LAS COMPETENCIAS BÁSICAS.

El trabajo en las áreas y materias del currículo para contribuir al desarrollo de las competencias básicas debe complementarse con diversas medidas organizativas y funcionales, imprescindibles para su desarrollo. Así, la organización y el funcionamiento de los centros y las aulas, la participación del alumnado, las normas de régimen interno, el uso de determinadas metodologías y recursos didácticos, o

la concepción, organización y funcionamiento de la biblioteca escolar, entre otros aspectos, pueden favorecer o dificultar el desarrollo de competencias asociadas a la comunicación, el análisis del entorno físico, la creación, la convivencia y la ciudadanía, o la alfabetización digital. Igualmente, la acción tutorial permanente puede contribuir de modo determinante a la adquisición de competencias relacionadas con la regulación de los aprendizajes, el desarrollo emocional o las habilidades sociales. Por último, la

planificación de las actividades complementarias y extraescolares puede reforzar el desarrollo del conjunto de las competencias básicas.

NO SOLO EL TRABAJO DE LAS ÁREAS Y MATERIAS CONTRIBUYE AL DESARROLLO DE LAS COMPETENCIAS BÁSICAS, ESTE SE DEBE COMPLEMENTAR CON MEDIDAS ORGANIZATIVAS Y FUNCIONALES. (metodología, recursos materiales como bibliotecas, juegos didácticos..., recursos digitales como videos, diapositivas...)

En el marco de la propuesta realizada por la Unión Europea, y de acuerdo con las consideraciones que se acaban de exponer, se han identificado ocho competencias básicas:

1. Competencia en comunicación lingüística

2. Competencia matemática

3. Competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico

4. Tratamiento de la información y competencia digital

5. Competencia social y ciudadana

6. Competencia cultural y artística

7. Competencia para aprender a aprender

8. Autonomía e iniciativa personal

(TODAS ESTAS LAS ENCONTRAMOS TAMBIÉN DESARROLLADAS POSTERIORMENTE EN EL TEXTO ORIGINAL)

Bé, aquest és el primer resum que he realitzat seguint el procés indicat a classe. El procés teoric que es planteja seguir l'entenc, el que em planteja un problema és l'aplicació pràctica de totes estes teories que parlen de la contextualització i globalització de coneixements. Però, com puc aplicar tot açò? Estem preparats per a abordar aquest problemes en acabar la universitat? Realment tinc els meus dubtes.

Anàlisi del tèxt:

"TENDENCIAS EN EDUCACIÓN EN LA SOCIEDAD DE LAS TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN."

Jordi Adell

Adell J. (en prensa). Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologias de la información. En M. Area (Coord.): Educar en la societat de la informació. Bilbao: Descleé de Bower.

Carmen Cantatore Bordàs.

M21-Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació (Teoria) (2007/2008)

El text que anem a analitzar està dividit en 6 parts principals, que corresponen en les marcades per l'autor. La primera d'aquestes fa referència a la introducció en la que ens presenta, d'una manera global, la situació que ens planteja el gran avanç tecnològic, ja no sols a l'aula, sinó en tots els aspectes de la nostra vida.

Tot seguit passa ja a desenvolupar la segona part en la que fem un breu passeig pel procés que ha seguit la tecnologia al llarg de la història, assenyalant aquells moments claus. El primer canvi és el de la parla, ja que això ens va permetre comunicar-nos. El segon fa referència a l'inventció de l'escriptura, a partir d'aquest moment es podia enregistrar informació per a que perdurara en el temps, per a reforçar la nostra memòria i no oblidar coses, per a comunicar-se a distancia, tot i que era molt lent, poc a poc anà agilitzant-se el procés. El tercer a la impremta, la creació i difusió d'informació en massa obria les oportunitats de adquirir i donar informació i de la veracitat de la informació, ja que hi ha menys diferències entre la còpia i l'original que en el manuscrit. I ara veurem com en la quarta etapa, que és en la que ens torbem, aquesta veracitat es consolida molt més amb la digitalització.


En la tercera part del text trobem la definició de tecnologia i les seues característiques principals. Juntament amb una reflexió sobre les possibles conseqüències de la globalització de les xarxes de comunicació informàtica i més en concret de la repercussió d'Internet en els drets d'autor.

A continuació trobem una serie de conseqüències que produeix l'avanç tecnològic. Aquestes són, la necessitat de saber separar la informació rellevant d'aquella que ens resulta útil i significativa, per això diem que el mestre ha de ser un guia per al alumne; la capacitat de transmetre i rebre informació amb persones amb les que no compartim un espai i temps; i com l'interactivitat que ofereix afecta al sistema educatiu amb la creació d'Aules Virtuals, Foros, Blogs, etc.

La quinta part, i més extensa, ens mostra els efectes que poden tenir aquestos avanços en l'escola actual. En primer lloc ens parla del ritme del canvi, el que suposa que les persones han d'estar en formació durant tota la vida, perquè sinó no podran adaptar-de al ritme del canvi i a més a més fa referència a la importància de que l'us i aprenentatge d'aquestes tecnologies siga públic, ja que sinó pot portar a discriminacions, es, en certa manera, equiparable al dret a l'educació. En quant als entorns d'ensenyament/aprenentatge ens mostra dos teories que inclouen les noves tecnologies en el sistema educatiu. La primera, i no gens descabellada, aposta per una eucació mixta, en la que es combinen certes hores de classe presencial i unes altres mitjançant mètodes tecnològics. I l'altra, amb la que no estic gens d'acord, que aposta per que l'espai de l'escola com a tal desaparega i done pas a la informació, però com molt be diu l'autor, no hem de confondre informació amb coneixements. Aquest canvi també afectarà als rols de les institucions educatives, la creació d'Aules i tutories virtuals ja es veu a algunes universitats. I als rols dels docents i els discents, el professor passara a ser un guia, un mediador entre la cultura i l'alumne. Per a que tots aquests canvis siguen factibles ha de canviar o afegir material escolar.

Per últim trobem la conclusió on l'autor reforça les seves teories de l'influencia de la tecnologia, i a més a més es on més clarament podem observar la intenció de l'autor en mostrar la importància d'adaptació a aquest procés, ja que aquells que li donen l'esquena a la tecnologia estaran entrant en un grau "d'analfabetisme" i açò pot portar a discriminacions si comença a augmentar el preu, ja que no tothom podria accedir a aquestos recursos.

En general m'ha resultat prou interessant el text, i també cal dir que al estar explicat ja a classe la lectura i extracció de dades significatives resultava més senzilla. Destacaria dos punts del text que m'han cridat l'atenció i als que he dedicat una mica més de temps per a reflexionar. Un és el de la eliminació de l'escola com a institució, ja que per a mi un del objectius principals de l'escola es la formació de persones amb llibertat de pensament, autonomia i amb uns models de conducta enfront a altres persones, feina que es veuria seriament perjudicada si els xiquets no poden relacionar-se, jugar, ballar, xarrar, i fins i tot discutir i solucionar problemes amb altres, però en un espai real, perquè després la vida succeïx en un espai ral. I l'altre la conformitat amb l'idea de que l'accés a la formació a traves de les noves s'ha de tracctar d'una manera similar a l'educació tradicional ja que sino es pot crear una discriminació entre "inforricos" i "infopobres".

Comentari de la 3a pràctica

Aquesta setmana he tingut l'agenda una mica apretada, per això no he pogut anar penjant el treball a mesura que el feia, més que res perquè sols he llegit fins la pàgina 6. Bé el que m'agradaria comentar del que he llegit fins ara es:

D'una banda crec que la primera part o introducció finalitza en "con algo que pasó hace ahora varios cientos de miles de años" Pàg. 3. En aquesta l'autor ens mostra d'una manera global la importància de la tecnologia en el mon modern, per a així introduir-nos en la segona part, aquesta la titula "La evolución de las tecnologías de la información y la comunicación". No puc fer cap afirmació certa perquè com he dit sols he llegit fins la pàgina 6, però puc di que és una descripció cronològica dels principals avanços tecnològics que han determinat la vida tal com la coneixem. Els primers pasos que van marcar la història van ser, el llenguatge oral, l'escriptura, l'impremta...

No tinc temps per a continuar, però us deixo un vídeo que no se si serà educatiu per als xiquets però igual si per a alguns adults.

Salut.

Anàlisi dels blogs d'interés

Per a realitzar aquesta segona tasca en primer lloc he entrat al http://www.google.com/blogsearch on he trobat les següents 10 direccions de blogs* o, en alguns dels casos, pàgines web d’interés per a l’assignatura. Aquest és un tema que volia comentar, perquè no sé si es valida una web. Però com que no he trobat més blogs que m’interessaren i pensant que el propòsit dels 11 links és per a que no ens quedem en els 5 primers que trobem, he decidit incloure’ls en l’ordre en que els he anat trobant. A més algunes de les pàgines contenen temes interessants.

D’altra banda, també voldria dir, per a que no semble que no he mirat per a res els blogs que no he triat, que alguns són corresponents al tema alguns comentaris, i que la resta pot ser no té molt a vore en la temàtica de l’assignatura, però m’ha resultat difícil ja que en mortes de les cerques em sortien el blog de companys de classe.

*Direccions de blogs.

• http://www.adelat.org/
• http://cienciasactividadfisicaydeporte.blogspot.com/
• http://ntaeua.blogspot.com/
• http://www.karpicius.com.ar/?p=160
• http://pbongiovanni.blogspot.com/
• http://odiseo.com.mx/node/101
• http://edublogs08.ciberespiral.net/2008/02/19/educacion-fisica-en-el-ies-antonio-gala/
• http://fmmeducacion.blogspot.com/2008/01/tecnologa-educacin-y-mentiras-ya-dichas.html
• http://edutecno.org/
• http://norbertomorillas.blogspot.com/
• http://juandepablos.blogspot.com/

Seguint els criteris que se’ns demanaven he escollit els següents cinc blogs com a més interessants:

1. http://edutecno.org/: Aquest ha segut el blog que més m’ha agradat i m’ha cridat l’atenció, en primer lloc, quan he entrat a la pàgina m’ha agradat que al marge dret hi ha una definició de tecnologia, ja que motes voltes es dona per suposat que sabem el seu significat però a l’hora d’explicar-ho no ens resulta tan fàcil.

A més dels comentaris, articles, imatges, vídeos, etc. normals en un blog trobem un extensissim menú d’apartats i enllaços relacionats en les noves tecnologies, l’educació i dintre d’aquest l’educació física i l’esport..

2. http://fmmeducacion.blogspot.com: Aquest segon blog que he escollit també em pareix molt interessant, es d’un professor argentí que utilitza aquest blog per a compartir opinió amb altres internautes sobre temes interessants, tant de innovacions educatives com de reformes legislatives o congressos.

3. http://ntaeua.blogspot.com/: Aquest blog es com un index on recopila exemples de blogs, fotologs, metrologs, etc. Relacionats en diversos temes.

4. http://cienciasactividadfisicaydeporte.blogspot.com/: Ací també trobem el blog d’un professor, però en aquest cas aquest es cordobés. La finalitat és semblant al anterior però es centra un poc en temes més propers al centre en el que pertany. També introdueix consells didàctics.

5. http://juandepablos.blogspot.com/: Per últim tenim un blog que també pertany a un professor, en aquest cas d’universitat on la finalitat és compartir opinió sobre temes d’educació i tecnologia.

ENTRADA MÉS INTERESSANT:

martes 11 de marzo de 2008

Objeción de conciencia y educación

Editorial del 6/3/2008 del diario "Opinión" de Jerez:

http://norbertomorillas.blogspot.com/

Aquesta ha segut la entrada que més m’ha agradat o més m’ha interessat perquè tracta un tema que està en debat obert des ja fa un temps. Ens explica que el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia falla a favor d’uns pares que objectaren contra l’assignatura “Educación para la Ciudadanía”, tot i això sols un 0,4% de l’alumnat a objectat. A més també diu que en aquells casos de Catalunya i Astúries el tribunal dona suport a la EpC.

REFLEXIÓ:

En quant a la meva opinió del tema em resulta una mica complicat decantar-me massa bé per una posició, ja que no conec els detalls i característiques d’aquesta, però per una banda penso que una mica semble que això de “Educación para la Ciudadania” siga el mateix que la tradicional assignatura de religió, és a dir “el mismo perro con distinto collar”. I d’altra banda penso que ben organitzada pot resultar molt interessant una asignatura per a que els nens aprenguen coses bàsiques que actualment els son robades contínuament per tota la informació inadequada que els arriba a diari, tant per la televisió com els videojocs o la red.

M’agradaria poder tenir una posició més marcada en una banda, però penso que si no coneixes bé el tema més val no excedir-se perquè es pot posar la pota.

Genial

Que se mueran de envidia Raul, Casillas Ronaldinho i tots els futbolistes del mon, estos tios se mereixen molt més el seu sou. Realment, m'ha impesionat.

Disfruteu-ho.

Comentari de l'eperiencia.

Despres d'haver llegit les caracteristiques i possibilitats d'un blog, arribem a la conclusió de que un blog pot resultar molt interesant per al sistema educatiu, tant globalment per a la formació del professorat en les noves tècniques o a un nivell molt més proper al centre, utilitzan-lo com a foro de debat per a coordinar tots els nivells.

Aquesta es la funció més iminent, però és molt probable que a poc a poc aquests tipus de sistemes de transmisió d'informacions es vagen instauran en els centres fins a que aribe un moment en que serà una feramenta indispensable, quasi com una llibreta.

El que més m'ha sorpres de l'evolució dels blogs és on diu "el sitio Xanga, lanzado en 1996, sólo tenía 100 diarios en 1997, pero más de 50.000.000 en diciembre de 2005". Això significa que en menys de 10 anys ha passat de ser un programa utilitzat per uns pocs a ser un programa de masses, ja que qualsevol pot tenir-ne un.

Un video de prova

Be, ja he aconseguit penjar videos! Aquest em va impactar molt ja que resulta increible com els xiquets reben els agens externs i, pot ser no d'una manera tan exagerada com al video, despres copien allo que veuen, per tant, sempre que estem d'avant dels nens hem de mirar amb lupa el nostre comportament principalment amb les reaccions violentes.
Bueno, espero que us hagi agradat!

Un primer comentari